Cubelles al fons

Cubelles al fons

sábado, 28 de enero de 2023

Exculpa culpa a tan manat

 

On? Niï en pau avui

fum de breva si a res vull.

Torni àvid d’ací fonc esser

si quilla fou tria garrot ser

vessà, abandó d´orfe a ser,

on tombi vista què a ocell recull

nií vi on home en pau ja avui.

Te diu deixes si a res vull.

L´argent de daurat, segui mana

a presa cap súmmum, a cana

regui a fred. Volta un cercle atura.

Quina orfe? et desfà nià l´hora.

On nia pau avui

Destorb. Fum a breva i res vull.

 

F Abitón.


domingo, 22 de agosto de 2021

Ese lento atardece

 

 Un mediodía de una párvula tarde,

 de lado a paseo jengibre a jenízaro,

 con la aflautada lata de día evade

tu ser risueño a mío parecer caro,

mil ostras en portal, cede o evade,

esa rica hippie enmanillada a aro,

de la tarde, mi seria tarde dé 

abanico a mostaza a desespero.

Es ser real, ve dividido, calmante

tarde en tarde, a lo loco en límite.

Luego difunto me comparte esmero

de atarme, o sea mover de adelante

ataré, mi perrita que seguir negarte.


F Abitón

domingo, 9 de mayo de 2021

Nada

Son molt complexes les vides marines,

e tinc d´escull el cervell;

¡creure-m´ho!, e fer aquari més animes,

dic fabriques, se sap d´ells,

tu els vens sentiments, més estimes,

vas fent medi nou o vell,

abandones la guerra de joves esmes,

e amb mesura un troba altre.

Previst d´ aire sorollós del aparell

el peix es petoneja.

Un peix té sang particular...

I viuen a diari criant cries en solitud,

cas de bancs encara quan nedar.

Son intel·ligència a ser diferent clar

a venir particulars en ser més tossut.

A ser espècie i en el possible amblar

per els mars on han nascut,

hi ha com puja un cavallet de mar,

vegada parell fa sexe mut.

E hi ha qui baixa, com l´anguila,

fondària aparegut e reaparegut.

¿N´hi ha que fan coves i neix abatut

sent seva aquesta tasca?

 D´Altres vigilen corall, on n´ es temut

batallador fins percep.

 No en sé pas cap d´algú: “skuba” submarí,

fent-se un fabricant de mars;

sé d´ avís a no endinsar-se e ferí

en aigües abundants de dards

 “m´estalviaré contaminat amb verí”,

la gola pròpia de marí allà fent tard.

domingo, 24 de enero de 2021

Incumplidas

 

Hoy en nada a ti,

Dios, sé presumir perdón,

que queme ultima vaguedad

normalmente más quisiera,

pero hay guerras y conducción,

con la mar se alterna a galera,

a por ello, quedarse en casa,

donde raro te acuerdes nada

de conduzco soliloquio

a nocturnas donde abranquio,

 nada a ti emoción en nada.

Loada a parte del piñón,

matar barrio decía de ella,

sí al menos que vendió riñón

en timba desde Oregón.

tal cuerpo al alza; de pinzón,

nadie ante aún es la cerveza,

a nota más primavera,

y por república así,

caballero, jamás volveré a ti,

nada, sube y presume de veras.

Donde hay balanza así quedo

 a esperar de hoy: homicida

y rana errante que eso cae

no por menos que otra atrae

copete donde me acabo,

desea al mar hurta partido,

 a guerra jura traer otra

y lo Caín peor padre castigo,

una cuenta dos, como dos,

me atraen otra apreciarás.